Des del Pirineu
Dormía en una habitació molt acollidora. Era el cap de casa, el terra i el sostre eren de madera. Just al davant del llit hi havia una llucana que una vegada oberts els porticons em deixaria contemplar el paisatge des del llit estant.
El cant d'un gall esmorteït per les parets gruixudes parets de la casa em va despertar. Vaig aixecar-me i vaig obrir els porticons.
Una boira baixa i espessa cobria tota la Vall donant-li un toc misteriós i fins i tot una mica tètric. A correcuita vaig tornar al llit i em vaig tapar fins dalt de tot. Era l'últim dia de l'hivern i no semblava que volgués marxar.A baix la mare feia l'esmorzar.
Ummm !!!!! de sobte em va arribar la olor del café i les torrades, i fent un sal del llit i posant-me el xal damunt les espatlles vaig anar escales avall fins a la cuina. Després de donar-li el bon dia a la mare ens varem seure a la taula i es llavors quan va arribar la gran notícia.
- Nena, saps que la Maria ha creat una empresa aquí al poble?
- Aquí? I què fa, en què treballa? Si aquí hi ha molt poca gent?
- Dons no ho sé segur, pero diuen que treballa per Internet o algo així, i que te una pàgina web.
- Ah si! Dons aixó és una molt bona notícia ja que vol dir que ja arriben les noves tecnologies fins aquí. Qué bé! Ja era hora!
- De veritat és tant important aixó?
- Sí mare, aixó es com tenir una porta oberta a qualsevol racó del món. Ja saps que has de comprar, veritat?
- No, què he de comprar?
- Doncs un ordinador per poder conectar-te i comunicar-te amb totes le dones del món.
Aquesta és una història escrita de forma col·laborativa entre les dones que han fet el curs de La Pobla. L'eina que hem fet servir ha estat el googledocs.
Entrades
